| Meteocambrils |
 |
|
|
 |
| Estacions |
|
|
|
|
| Videos |
|
|
|
|
| Models previsió |
|
|
|
|
| Info General |
|
|
|
|
| Projectes |
|
|
|
|
| Enllaços |
|
|
|
|
|
|
|
|
| Cop màxim de 103km/h a l'estació de la Parellada. |
|
Meteoclimatic.com - Mapa windchill (Refredament del vent) |
Les 3 automàtiques de meteocambrils han tingut molta feina el dia d'avui, el vent a arribat amb força i prova d'això són les gràfiques (Cliqueu aquí).
Parellada 103km/h
Vilafortuny 87km/h
Regueral 84km/h
La temperatura encara no ha baixat en excès, ja ronda els 7 - 9ºC, però la sensació de fred comença a ser acusada en aquesta zona, clicant damunt la imatge veureu el gràfic del "windchill" generat per Meteclimatic.com
El vent de mestral, amo i senyor de les nostres terres ens ha fet arribar l'hivern de debò.... |
|
Parellada 103km/h
Llista obtinguda de Meteoclimatic.com
|
|
Vilafortuny 87km/h |
|
Regueral 84km/h |
|
|
|
| El vent i el fred serà protagonista els propers dies a la nostra població. |
|
|
Després de dos mesos d'hivern que portem quasi primaverals, el canvi serà radical amb molt de vent i fred acusat per la baixada de les temperatures.
A hores d'ara a Cambrils ja em superat els 93km/h a la zona de la Parellada, a Vilafortuny 87km/h i al Regueral 76km/h de moment. Es preveu que a la nit matinada els mestral segueixi bufant amb intensitat.
La pressió atmosfèrica ha baixat en picat, dels 1028hpa que teniem tot just fa 48h, als 1003hpa actuals, i les temperatures d'uns 18 - 20º baixarem a valors màxims de 10-12ºC.
La sensació de fred serà acusada.
Al grafic podeu veure la situació fins al moment a l'estació de la parellada. |
|
|
|
1. • L'INM confirma que Espanya mai havia viscut abans un any tan càlid
2. • Els meteoròlegs vaticinen que el 2007 també serà molt calorós
|
|
|
Manuel Vilaseró - Madrid
Les evidències que el canvi climàtic "ja és aquí i ha vingut per quedar-se", com va assegurar recentment un alt càrrec governamental, s'acumulen sense parar. L'Institut Nacional de Meteorologia (INM) va confirmar ahir que el 2006 ha estat el més calorós de la història d'Espanya des que existeixen registres fiables, i ha batut el rècord establert fa només ...tres anys! I les perspectives per al 2007 no són gaire més favorables. Potser no arribarà a establir una nova marca, però figurarà una altra vegada entre els més càlids, segons va predir el portaveu de l'INM, Ángel Rivera.
La realitat és tossuda. I les xifres desmenteixen una vegada i una altra els escèptics que encara posen en dubte l'existència real del canvi climàtic. La temperatura mitjana de l'any passat a Espanya es va situar 1,34 graus per sobre del denominat període de referència 1961-1990. Tot i que la diferència amb el següent, el 2003, és realment molt lleu (va registrar +1,32 graus), s'ha de recordar que l'estiu d'aquell any Espanya va patir una intensa onada de calor amb víctimes mortals.
El còmput global de la temperatura mitjana d'Espanya es va iniciar el 1989, però hi ha dos indicis que porten l'INM a assegurar que "amb tota probabilitat" abans d'aquella data mai es va arribar als registres del 2006. Per una costat, la constatació que "els anys més càlids a tot el món s'han donat dins dels últims 20". I per un altre, les dades de 10 ciutats on hi ha sèries històriques fiables, que es remunten a principis del segle XX, i en què el 2006 ha estat un any rècord.
A CATALUNYA, TAMBÉ
Tres observatoris catalans estan entre aquestes 10 ciutats, i confirmen que el fenomen s'ha donat aquí amb especial intensitat. A Barcelona-El Prat, que compta amb una sèrie a partir de l'any 1925, la mitjana del 2006 ha estat de 17,7° C, només igualada pel 2003. A Tortosa (dades des del 1904), ha estat de 18,5° C i l'únic any que s'hi acosta és el 1994, amb 18,4° C. A Girona (1973), el 2006 s'ha arribat als 15,9° C, una dècima per sobre de la mitjana del 2003.
Un altre indici que l'augment va en la línia anunciada pels estudiosos són els forts contrastos tèrmics registrats al llarg del mateix 2006. Els tres mesos hivernals van ser molt freds, per sota de la mitjana, i la resta molt càlids. Criden especialment l'atenció els casos del maig, amb 2,61 graus per sobre de la mitjana, l'octubre (+2,48) i el novembre (+2,44). El desembre ha estat fred, però molt sec, cosa que ha col.locat les estacions d'esquí en una situació límit. No només a Espanya, sinó a tot Europa.
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va recordar que el Govern redacta "un pla d'adaptació a l'impacte que el canvi climàtic tindrà a Espanya en els camps de l'agricultura, la salut, el turisme, la política de costes i els recursos hídrics". En aquest últim terreny la ministra va advertir que les sequeres que es preveuen per al futur donen la raó als que, com ella, s'han oposat als transvasaments. "Ningú ha de confiar que sobri aigua en alguns punts per portar-la a d'altres. L'aigua escassejarà a tot arreu i les úniques alternatives són l'estalvi, la reutilització i la dessalinització", va alertar.
L'Institut Nacional de Meteorologia (INM) va confirmar ahir que el 2006 ha estat el més calorós de la història d'Espanya des que existeixen registres fiables,...
|
|
|
|
1. • Un informe calcula el cost econòmic que tindrà l'augment de la calor a Europa
2. • L'increment de les temperatures elevarà el nivell del mar fins a 0,9 metres a la costa |
|
|
* Els pantans de Catalunya han baixat a la meitat de la seva capacitat
Eliseo Oliveras - Brussel-les
El canvi climàtic conduirà al llarg d'aquest segle a una caiguda en la producció agrícola en els països del sud d'Europa, farà incrementar la mortalitat associada a la calor, multiplicarà les inundacions i generarà pèrdues milionàries a la indústria turística del Mediterrani, segons les conclusions de l'informe que presentarà avui la Comissió Europea, juntament amb les opcions polítiques de la Unió Europea (UE) per limitar les catastròfiques conseqüències de l'alteració del clima del planeta.
L'informe, al qual ha tingut accés aquest diari, inclou les primeres conclusions preliminars de les projeccions de l'impacte econòmic del canvi climàtic a la UE que elabora el Centre d'Investigacions Conjuntes de la Comissió Europea. L'informe destaca que les concentracions de metà i diòxid de carboni (CO2) en l'atmosfera han assolit els nivells més elevats dels últims 650.000 anys.
L'Executiu comunitari adverteix que per intentar que el canvi climàtic sigui gestionable, és necessari frenar ràpidament l'emissió de CO2 per evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti més de 2 graus centígrads. Les actuals tendències d'emissió de gasos, precisa, conduiran de forma accelerada a un augment de temperatura superior a aquests 2 graus, fet que causarà "irreversibles i massives alteracions de l'ecosistema global". L'estudi sobre l'impacte intenta precisar per primera vegada les conseqüències socioeconòmiques del canvi climàtic a la UE, si no s'adopten mesures per evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti 2,2 o 3 graus centígrads en el període 2070-2100 respecte al període 1961-1990.
|
|
EL SECTOR TURÍSTIC
La xafogor portarà els turistes al nord
Alvoltant de 100 milions de persones es desplacen cada any del nordd'Europa cap al sud del continent buscant sol, mar i platja alMediterrani. Aquests turistes gasten uns 100.000 milions d'euros perany en aquests viatges i aquestes estades. L'informe indica que aquestamassiva migració anual turística canviarà dràsticament al llargd'aquest segle a causa de les elevadíssimes temperatures que esregistraran a l'estiu al Mediterrani i les possibles dificultats dedisponibilitat d'aigua. El turisme de platja es desplaçaràinevitablement cap al nord, fins al mar del Nord o fins i tot el marBàltic, augura l'informe, un canvi que generarà pèrdues milionàries perals sectors turístics de països com Espanya.
L'informe assenyala coma contrapartida positiva per al sector turístic de la zona mediterràniaque les condicions climàtiques milloraran a la primavera i a la tardor.Però que aquest avantatge tindrà un impacte molt limitat, perquè latendència dominant serà viatjar a altres destins més còmodes des delpunt de vista climàtic, de manera que "molts destins del sud d'Europapatiran" aquestes pèrdues, mentre que "d'altres hi guanyaran".
LES COSTES
Grans obres per reduir els danys
Lapujada del nivell del mar a causa de l'accelerada fusió de les glaceresi les masses gelades de Groenlàndia, l'Antàrtida i l'Àrtic tindrà unimpacte molt important en les costes europees. L'informe pronostica unapujada del nivell del mar a l'horitzó del 2100 de 0,22 a 0,96 metresamb un augment de la temperatura de 3 graus i de 0,17 a 0,74 metres ambun augment de 2,2 graus. Els danys de la pujada del nivell del maroscil.laran entre 4.400 milions i 5.900 milions d'euros anuals enl'horitzó del 2020, segons l'escenari. En l'horitzó 2080, aquests danysseran de 9.300 milions i de 42.500 milions anuals.
La ComissióEuropea destaca que amb una política preventiva, com la construcció dedics i l'alimentació de platges, els costos totals es poden reduir allarg termini en un 70%, encara que exigiran inversions de 1.300milions i 4.000 milions d'euros anuals, segons l'escenari, el 2020, ide 1.300 milions i 9.300 milions anuals el 2080. L'informe, no obstant,adverteix que fins i tot amb mesures preventives el canvi climàtictindrà un impacte molt important en les costes europees.
L'AGRICULTURA
La producció caurà a l'àrea mediterrània
L'escalfamentdel planeta afectarà directament l'agricultura europea: perjudicarà elspaïsos del sud, com Espanya, mentre que incrementarà la productivitaten els països del nord. L'informe estima que els rendiments agrícoleshauran caigut entre l'1,9% i el 22,4% en l'horitzó del 2080 en elspaïsos del sud d'Europa, segons les regions, a causa de la reducció delperíode de creixement de les plantes a causa de la calor.
Lesregions del nord d'Europa, per contra, es beneficiaran d'unes milloresdels seus rendiments agrícoles compreses entre el 2,8% i el 70%,gràcies a la prolongació de l'estació de creixement i a l'allargamentde la temporada sense gel al camp.
LA SALUT
Més mortalitat per la pujada dels termòmetres
Lesconclusions preliminars de l'estudi apunten que l'increment de morts acausa de la calor serà molt superior a la disminució de morts pel fred.L'estudi pronostica un augment de 86.000 morts anuals addicionals en elconjunt de la UE en l'horitzó del 2080 a causa de la calor, amb unapujada de la temperatura mitjana de 3 graus centígrads en el període2070-2100 respecte al 1961-1990. Si l'augment de la temperatura és de2,2 graus, el nombre de morts addicionals es reduirà a més de lameitat: 36.000.
ELS RIUS
Desbordaments més freqüents i greus
L'escalfamentdel planeta provocarà que s'incrementi la magnitud i la freqüència deles condicions climàtiques extremes i les pluges torrencials, i totaixò significa que "les inundacions seran més freqüents i severes enmoltes àrees a través d'Europa", pronostica l'informe.
La ComissióEuropea ha estimat en un estudi pilot a la conca de l'Alt Danubi(130.000 quilòmetres quadrats) que els costos de l'augment de lesinundacions a la zona durant un període de cent anys augmentaran entreel 19% i el 40% respecte al període anterior, segons l'escenari depujada de la temperatura. Els perjudicis globals d'aquestes inundacionsen una zona tan limitada podrien arribar fins als 66.000 milionsd'euros i afectar unes 242.000 persones. |
|
|
)
)
)
)
)
)
