| Meteocambrils |
 |
|
|
 |
| Estacions |
|
|
|
|
| Videos |
|
|
|
|
| Models previsió |
|
|
|
|
| Info General |
|
|
|
|
| Projectes |
|
|
|
|
| Enllaços |
|
|
|
|
|
|
|
|
1. • Un informe calcula el cost econòmic que tindrà l'augment de la calor a Europa
2. • L'increment de les temperatures elevarà el nivell del mar fins a 0,9 metres a la costa |
|
|
* Els pantans de Catalunya han baixat a la meitat de la seva capacitat
Eliseo Oliveras - Brussel-les
El canvi climàtic conduirà al llarg d'aquest segle a una caiguda en la producció agrícola en els països del sud d'Europa, farà incrementar la mortalitat associada a la calor, multiplicarà les inundacions i generarà pèrdues milionàries a la indústria turística del Mediterrani, segons les conclusions de l'informe que presentarà avui la Comissió Europea, juntament amb les opcions polítiques de la Unió Europea (UE) per limitar les catastròfiques conseqüències de l'alteració del clima del planeta.
L'informe, al qual ha tingut accés aquest diari, inclou les primeres conclusions preliminars de les projeccions de l'impacte econòmic del canvi climàtic a la UE que elabora el Centre d'Investigacions Conjuntes de la Comissió Europea. L'informe destaca que les concentracions de metà i diòxid de carboni (CO2) en l'atmosfera han assolit els nivells més elevats dels últims 650.000 anys.
L'Executiu comunitari adverteix que per intentar que el canvi climàtic sigui gestionable, és necessari frenar ràpidament l'emissió de CO2 per evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti més de 2 graus centígrads. Les actuals tendències d'emissió de gasos, precisa, conduiran de forma accelerada a un augment de temperatura superior a aquests 2 graus, fet que causarà "irreversibles i massives alteracions de l'ecosistema global". L'estudi sobre l'impacte intenta precisar per primera vegada les conseqüències socioeconòmiques del canvi climàtic a la UE, si no s'adopten mesures per evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti 2,2 o 3 graus centígrads en el període 2070-2100 respecte al període 1961-1990.
|
|
EL SECTOR TURÍSTIC
La xafogor portarà els turistes al nord
Alvoltant de 100 milions de persones es desplacen cada any del nordd'Europa cap al sud del continent buscant sol, mar i platja alMediterrani. Aquests turistes gasten uns 100.000 milions d'euros perany en aquests viatges i aquestes estades. L'informe indica que aquestamassiva migració anual turística canviarà dràsticament al llargd'aquest segle a causa de les elevadíssimes temperatures que esregistraran a l'estiu al Mediterrani i les possibles dificultats dedisponibilitat d'aigua. El turisme de platja es desplaçaràinevitablement cap al nord, fins al mar del Nord o fins i tot el marBàltic, augura l'informe, un canvi que generarà pèrdues milionàries perals sectors turístics de països com Espanya.
L'informe assenyala coma contrapartida positiva per al sector turístic de la zona mediterràniaque les condicions climàtiques milloraran a la primavera i a la tardor.Però que aquest avantatge tindrà un impacte molt limitat, perquè latendència dominant serà viatjar a altres destins més còmodes des delpunt de vista climàtic, de manera que "molts destins del sud d'Europapatiran" aquestes pèrdues, mentre que "d'altres hi guanyaran".
LES COSTES
Grans obres per reduir els danys
Lapujada del nivell del mar a causa de l'accelerada fusió de les glaceresi les masses gelades de Groenlàndia, l'Antàrtida i l'Àrtic tindrà unimpacte molt important en les costes europees. L'informe pronostica unapujada del nivell del mar a l'horitzó del 2100 de 0,22 a 0,96 metresamb un augment de la temperatura de 3 graus i de 0,17 a 0,74 metres ambun augment de 2,2 graus. Els danys de la pujada del nivell del maroscil.laran entre 4.400 milions i 5.900 milions d'euros anuals enl'horitzó del 2020, segons l'escenari. En l'horitzó 2080, aquests danysseran de 9.300 milions i de 42.500 milions anuals.
La ComissióEuropea destaca que amb una política preventiva, com la construcció dedics i l'alimentació de platges, els costos totals es poden reduir allarg termini en un 70%, encara que exigiran inversions de 1.300milions i 4.000 milions d'euros anuals, segons l'escenari, el 2020, ide 1.300 milions i 9.300 milions anuals el 2080. L'informe, no obstant,adverteix que fins i tot amb mesures preventives el canvi climàtictindrà un impacte molt important en les costes europees.
L'AGRICULTURA
La producció caurà a l'àrea mediterrània
L'escalfamentdel planeta afectarà directament l'agricultura europea: perjudicarà elspaïsos del sud, com Espanya, mentre que incrementarà la productivitaten els països del nord. L'informe estima que els rendiments agrícoleshauran caigut entre l'1,9% i el 22,4% en l'horitzó del 2080 en elspaïsos del sud d'Europa, segons les regions, a causa de la reducció delperíode de creixement de les plantes a causa de la calor.
Lesregions del nord d'Europa, per contra, es beneficiaran d'unes milloresdels seus rendiments agrícoles compreses entre el 2,8% i el 70%,gràcies a la prolongació de l'estació de creixement i a l'allargamentde la temporada sense gel al camp.
LA SALUT
Més mortalitat per la pujada dels termòmetres
Lesconclusions preliminars de l'estudi apunten que l'increment de morts acausa de la calor serà molt superior a la disminució de morts pel fred.L'estudi pronostica un augment de 86.000 morts anuals addicionals en elconjunt de la UE en l'horitzó del 2080 a causa de la calor, amb unapujada de la temperatura mitjana de 3 graus centígrads en el període2070-2100 respecte al 1961-1990. Si l'augment de la temperatura és de2,2 graus, el nombre de morts addicionals es reduirà a més de lameitat: 36.000.
ELS RIUS
Desbordaments més freqüents i greus
L'escalfamentdel planeta provocarà que s'incrementi la magnitud i la freqüència deles condicions climàtiques extremes i les pluges torrencials, i totaixò significa que "les inundacions seran més freqüents i severes enmoltes àrees a través d'Europa", pronostica l'informe.
La ComissióEuropea ha estimat en un estudi pilot a la conca de l'Alt Danubi(130.000 quilòmetres quadrats) que els costos de l'augment de lesinundacions a la zona durant un període de cent anys augmentaran entreel 19% i el 40% respecte al període anterior, segons l'escenari depujada de la temperatura. Els perjudicis globals d'aquestes inundacionsen una zona tan limitada podrien arribar fins als 66.000 milionsd'euros i afectar unes 242.000 persones. |
|
|
|
| La Tormenta tropical Gordon a punt d'arrivar a les costes gal.legues i portugueses. |
|
|
Com si d'un fenòmen paranormal es tractés, seguim amb atenció l'evol-lució de l'huracà Gordon, ara ja Tormenta tropical (TS). Ja no és ni molt menys un huracà, com en alguns medis s'ha dit a "bombo i platillo", es penós veure la desinformació que hi pot haver vers aquestos fenòmens, tot per l'audiencia, com aficionat a la meteorología m'he sentit avergonyit d'algun que altra medi exagerant la situació, podent crear una alarma falsa a la població. Els serveis oficials han avisat de possibles estralls, vents molt forts i possibles pluges per la zona, però dins la seva justa mesura i proposant les mesures de precaució pertinents. Davant d'aquestes situacions no es pot tractar la informació com si d'un programa de "cotilleo" es tractés.
El fenòmen en sí és car de veure per les nostres latituds, però tampoc cal exagerar, encara que sigui un fenómen virulent no arriva a la sola de la sabata a un huracà com els que estan acostumats a viure els habitants de la zona del golf de mèxic.
Per a que ens fem una idea ràpida de com es categoritzen aquestos fenòmens segons la seva "potencia" us deixo una taula clicant a la foto de l'esquerra.
Seqüencia animada del satèl-lit on es pot veure el recorregut de Gordon.
Imatge cedida per: Josep Sort |
|
En un mosaic ben configurat de diferents imatges del satèl-lit, podem veure prop de les costes espanyoles-portugueses, l'aproximació de Gordon. Més a l'esquerra podem veure l'huracà Helena de Categoría 2. |
|
En aquest gràfic podem veure la trajectoria passada i actual de Gordon, el color de la línia és molt explícita ja que es pot comprovar en el seu recorregut les fases de desenvolupament que ha passat, des d'un huracà categoría 2 en el seu començament (mireu la cua de la trajectoria, color taronja) a l'actual TS (Tropical Storm). |
|
El mapa isobàric previst pel dia 21 de setembre, no té desperdici. |
|
|
|
| Aviso especial de fenómenos adversos. |
|
|
Un avís d'aquestes característiques no cada dia el podem llegir a les nostres contrades, val la pena tenir-lo guardadet al nostre arxiu històric per consultar dintre d'uns anyets.
Aquestos dies els meteoròlegs professionals, i els que sóm aficionats, tindrem feina extra amb el tema.
|
|
|
|
| La tormenta Tropical es diu Gordon, i no és gens habitual veure fenòmens com aquest a latituds tan altes i relativament a prop de les costes de portugal i galícia. |
|
Imatge Meteosat Gordon, INM. |
INM - En esta animación de imágenes de Meteosat se presenta la evolución del huracán Gordon desplazándose desde el área del archipiélago de Azoreshacia el este-nordeste y siguiendo una trayectoria en la que afectaráprobablemente con vientos muy fuertes, incluso con rachas huracanadas,al cuadrante noroeste peninsular, especialmente Galicia, así como a lasáreas marítimas al oeste de la Península. |
Un altra imatge ben definida de la Tormenta tropical prop de les "azores". |
En aquesta altra imatge del meteosat, podem veure com Gordon està a tocar a les portes de les "azores", l' INM per la seva banda intensifica els avisos per possibles vent huracanats i fortes pluges a la zona de galícia. |
|
|
|
| Un recull de dades fetes per dos experts en la matèria, ens deix en primeres posicions de la classificació. |
|
|
Com si d'una lliga es tractés, el veure la teva població en aquest rànking, no fa més que enorgullir-se un mateix del clima de la seva ciutat. Punxo la notícia tal qual s'ha escrit al blog de catmeteo.
El Mediterráneo avisaba semanas atrás de su poder. Sólo había dos patrones, o seguir con la sequía a pesar de encontrarnos en plena época de lluvias en el Mediterráneo, cosa que no seria tan normal, o acabar de golpe con un episodio severo, clásico patrón Mediterráneo. Suele ser habitual que después de sequías prolongadas acabe lloviendo con fuerza; pasó en 1983, 1994, 2000 y 2005, con lluvias abundantes y generales, provocando innumerables problemas, con más de 1.500 salidas de los bomberos debido a fuertes inundaciones. En otro momento analizaremos detalles del por qué de este episodio. De momento pondremos las cantidades recogidas de 182 estaciones.En el Mediterráneo no sabe llover: o seca las fuentes, o se lleva los puentes. Lista confeccionada por Sergi Corral y Crispín Parra, con los datos de las estaciones del SMC - INM - Meteoclimatic - ACA y Catmeteo. Accedeix al Ranking Setembre
|
|
Constantí: 267.3 mm
Castelló d'Ampuries: 256.1 mm
Garrigàs-Fluvià: 248.9 mm
Cambrils-Regueral : 245.6 mm
Reus: 232.7 mm
Vinyols i els Arcs: 231 mm
Fontmartina : 229 mm
Perelada : 229 mm
Aldover: 223 mm
Tarragona: 222 mm
Portbou: 221.8 mm
Sant Miquel de Fluvià : 220.8 mm
Almoster : 213 mm
Cerdanyola del Vallés 201.2 mm
Sabadell: 200.2 mm
Sabadell-Aeroport : 198.1 mm
Barberá del Vallés 196 mm
Figueres: 192 mm
Tarragona-Serrallo: 191.2 mm
Reus-Dr.Vilaseca: 189.2 mm
Vilaseca: 188.2 mm
Roquetes: 185.4 mm
Caldes de Montbuí: 182,4mm
Badia del Vallés: 179.3 mm
Tortosa: 176 mm
Viladrau: 175 mm
Sta Coloma de Cervelló: 172.5 mm
Barcelona-Sants: 171.4 mm
Cornellà -Gavarra 167.5 mm
Barcelona-Badal: 164.4 mm
Barcelona-Obs.Fabra: 164 mm
Sant Quirzedel Vallés : 162 mm
Badalona Llefiá: 160 mm
Sant Feliu de Llobregat: 160 mm
Riudoms: 156 mm
Perafort: 155.8 mm
Dosrius: 155.2 mm
Vacarisses: 154 mm
El Perelló: 153.6 mm
Castellbisbal: 149.3 mm
L'espluga de Francolí: 148.4 mm
Mollet del Vallés: 147.8 mm
Barcelona-Vallcarca: 147 mm
L'Aldea: 144 mm
La Senia : 143 mm
Tagamanent: 143 mm
Terrassa: 142.4 mm
Sant Llorenç Savall: 140.4 mm
Batea: 140 mm
Sant Celoni: 139.8 mm
Granollers : 139 mm
Matadepera: 139 mm
Hostalets de Pierola: 136.4 mm
Gavà: 135.9 mm
La Tallada d'Empordà: 135 mm
Santa Maraia de Palautordera: 134.4 mm
Corbera: 134 mm
L'Ametlla del Vallés: 131.6 mm
Cabanes: 130 mm
Hospitalet de Llobregat-Sta Eulalia:129 mm
Mas de Barberans 128 mm
Falset: 126 mm
Vandellós: 126 mm
Barcelona-Sant Andreu: 125 mm
Botarell:124.8 mm
Piera: 124 mm
Nulles: 123 mm
Verges: 121.4 mm
Castelldefels: 120 mm
Collbató: 119 mm
Vilassar de Mar: 117.5 mm
Barcelona lesseps 117.2 mm
Roda de Barà: 117 mm
Espolla: 115 mm
Mataró-Vista Alegre: 113.6 mm
Valls: 112.5 mm
Torroja del Priorat: 112mm
Calonge : 110.2 mm
Riells del Fai: 108 mm
Sant Sadurní d'Anoia: 107 mm
Sant Martí de Riucorb : 106.1 mm
Olot: 104.2 mm
Coma-Ruga: 104 mm
Bráfim: 104 mm
Begur: 104 mm
Llanars : 102.8 mm
Esparraguera: 102 mm
Sta Eulàlia de Riuprimer : 101.8 mm
Badalona-Bufalà: 101.5 mm
El Vendrell: 101 mm
Blancafort : 101 mm
El Masroig : 101 mm
Benissanet: 100.2 mm
Barcelona-Sant Martí: 99.2 mm
Sobrestany: 98.7 mm
Prades: 98 mm
Premia de Mar : 98 mm
Sant Pere Pescador : 98 mm
Ulldecona: 97 mm
Barcelona-Nou Barris: 97 mm
L'Ametlla de Mar: 96.3 mm
La Gleva: 96 mm
Castell d'Aro : 95.4 mm
La Bisbal d'Empordà: 95.2 mm
Gandesa : 95 mm
Montserrat-Sant Dimes: 95 mm
Torredembarra: 93 mm
Cassà de la Selva: 91.8 mm
Espot-2500 : 91.5 mm
Muntanyola: 90.6 mm
Horta de Sant Joan : 90.4 mm
Vilanova de Segria: 88.3 mm
Os de Balaguer: 86.6 mm
Hospitalet de l'Infant: 86.2 mm
Sant Gregori: 86 mm
Cabrera de Mar: 85.8 mm
Sant Andreu de Llavaneres : 85.4 mm
Cabrils: 85.3 mm
Berga: 85.1 mm
Miami Platja : 85 mm
El Pont de Vilomara: 84.6 mm
El Plà de Santa Maria: 84.1 mm
L'Arboç : 83 mm
Molló: 83 mm
Salitja-Mas Bes: 82.8 mm
Margalef: 82.4 mm
Sallent: 81.7 mm
Castelldans : 81.7 mm
Anglés: 80.8 mm
Sant Joan de Vilatorrada: 80.7 mm
Fals: 80.3 mm
Lleida: 79.4 mm
Sant Carles de la Rápita: 78.7 mm
Odena: 76.6 mm
Sant Martí Sarroca : 75.5 mm
Agullana: 74.2 mm
Ulldemolins: 74 mm
Moià: 73 mm
Mata: 72.6 mm
Salt:72,5mm
Manresa: 71.8 mm
Roses: 71.4 mm
Orís: 70.8 mm
Vilanova i la Geltrú: 70 mm
La Seu d'Urgell: 69.8 mm
Font-Rubi : 69.4 mm
Girona–Barri Vell : 68.8 mm
Banyoles: 68.6 mm
Castellnou de Seana : 68.6 mm
Nuria: 67.2 mm
La Vajol : 67 mm
Tornabous: 66.6 mm
La Quar: 66.2 mm
Vinebre: 65.8 mm
El Poal: 64.3 mm
Igualada : 63 mm
Miralcamp: 63 mm
La Granadella: 61.8 mm
Riba Roja d'Ebre: 60.2 mm
Vilanova de Meià: 58.4 mm
Santa Coloma de Queralt: 58.2 mm
Breda : 57 mm
Pinós: :55.4 mm
Castellnou de Bages: 55.3 mm
Organya: 54.8 mm
Juneda: 54.8 mm
Sant Romà d'Abella(Isona): 54.4 mm
Veciana: 53.9 mm
Alcarrás: 50.5 mm
Vallfogona de Balaguer:50.5 mm
Calaf: 50.1 mm
La Pobla de Segur: 48.4 mm
Serós: 48.4 mm
Canet de Mar: 47.4 mm
Perafita: 45.6 mm
Els Plan de Sió: 44 mm
Cervera : 40.2 mm
Tarrega: 39.8 mm
Bellver de Cerdanya: 37.4 mm
Clariana de Cardaner :36.8 mm
Das: 12.4 mm |
|
| Revista Cambrils |
 |
|
|
|
| Radio Cambrils |
|
|
|
|
|
)
)
)
)
)
)
)
)
